Ulisses 2.0

Com un  nàufrag  que assegut a l’horitzó,

cansat i errant com aquell home ardit de nom Ulisses, que després que el sagrat alcàsser de Troia destruí,  set anys roman captiu a l’illa d’Eea amb els sentits oblidats i l’esperança adormida…,  i que a la fi, escàpol de l’illa de l’etern retorn, esdevé lliure per escoltar de la mà de Tirèsies l’oracle profètic del seu destí:

Pensa en tu i en allò que vols, escolta’t i després fes la pregunta…car en la teva resposta trobarás el camí.

I és així com…

Jo, que finalment al teu costat esdevinc el teu Tu, bressolat per les aigües càlides d’un mar de paraules, arribo també, vora l’Estiu de la meva vida, a la platja desitjada de sorra blanca de l’illa estimada d’Ítaca.

I descanso aquí en aquesta illa i en els teus braços, il·luminat per l’esguard de la teva mirada tot cercant aquell cofre de monedes d’or que de jove vaig enterrar com una promesa de felicitat futura.